Clin Clin caixa!

 S'apropa ja l'11 de Setembre, i com a bons catalans que sóm, no podrém estar contents amb uns quants castells humans, correfocs i gegants que hem de tornar al carrer altre cop, però bé, això ja es pot considerar part de la tradició de l'11 de setembre dels últims anys.

Però bé, si aprofundim en aquestes manifestacións que hi han hagut cada 11 de Setembre desde el 2012 qui hi ha al radera? Omnium i la ANC, no criticaré ALS organitzadors, criticaré la manera de fer les coses que tenen.

Aquests et demanen a la primera que vagis vestit de un color, i a partir d'aquí ja treuen el seu merchandising propi a uns preus força alts i com si fossin el Barça o el Madrid cada any canvien el model de samarretes, bosses, sabates o el que sigui,ja deixen de ser simples organitzadors i passen a prostituïr la concentració ciutadana, treient mèrit i protagonisme a la gent que no compra els seus productes.

I cada any canvien el model i fan caixa, i com que ningú es posa d'acord amb ningú als parlaments i tothom fa la puta i la Ramoneta ells ja tindràn feina a organitzar la manifestació de l'any vinent i tornar a repetir el procés (de forrarse, no pas el sobiranista)

Trobo que la gent ja va prou apurada com per comprar una samarreta per anar una tarda a una manifestació i que quan acabi el dia posarà al fons de l'armari i no tornarà a veure la llum mai més.

Però en fi, com ja dic, la caixa mana, i al final de tot, potser als organitzadors no els hi va tant malament la situació que viu el nostre pais. Ni la de la seva butxaca

------------------------------------------------------------------------------------

¡Clin Clin Caja!



Se acerca ya el 11 de Septiembre, y como buenos catalanes que somos, no podremos estar contentos con varios castillos humanos, correfocs y gigantes que tenemos que volver a la calle de nuevo, pero bueno, eso ya se puede considerar parte de la tradición del 11 de septiembre de los últimos años.

Pero bueno, si profundizamos en estas manifestaciones que han havido cada 11 de Septiembre desde el 2012 nos preguntamos quién hay detrás? Omnium y la ANC, no voy a criticar LOS organizadores, criticaré la manera de hacer las cosas que tienen.

Estos te pidieron en la primera manifestación que fueras vestido de un color, y ya partir de ahí ya sacan su merchandising propio a unos precios altos, y, como si fueran el Barça o el Madrid cada año cambian el modelo de camisetas, bolsas, zapatos o lo que sea, y entonces ya dejan de ser simples organizadores para pasar a prostituir la concentración ciudadana, quitando mérito y protagonismo a la gente que no compra sus productos.

Y cada año cambian el modelo y hacen caja, y como nadie se pone de acuerdo con nadie en los parlamentos y todo el mundo hace la puta y la Ramoneta, ellos ya tendrán trabajo a organizar la manifestación del próximo año y volver a repetir el proceso (de forrarse, no el soberanista)

Encuentro que la gente ya va bastante apurada como para comprar una camiseta para ir una tarde a una manifestación y que cuando termine el día la pondrá al fondo del armario y no volverá a ver la luz nunca más.


Pero en fin, como ya digo, la caja manda, y al final de todo, puede que los organizadores no les va tan mal la situación que vive nuestro país. Ni  la de su bolsillo.

Una de titelles

Com molts haureu deduït pel títol, aquesta és una entrada que es va penjar en el seu dia a l'altre blog, però que com que ja no hi és allà i no vull que quedi en l'oblit, la recuperem aquí, això no treu que avuí hi hagi una altra entrada com cada dia.

Una de titelles (8/2/2016)

S'obre el teló i s'apaguen els llums, un home amb un micro surt a l'escenari i anuncia que la actuació comença en breus, s'apaguen els llums i tothom resta en silenci.

Pasada una estona, es veu una petita peça de drap que comença a xerrar, diu moltes coses, la majoría no s'entenen però sembla que espera a un company de drap.
Si, una altra figura entra a escena, és una dona de drap vestida amb una samarreta amb un eslògan, no entenc el que posa, però acte seguit la gent s'esvera i començen a parlar entre ells, la funció seguieix però la gent ja no s'ho mira igual. Passada una estona, els putxinelis començen a fer un gag còmic on hi apareix un cartell on s'hi pot llegir un text que diu que no hi ha ni ètica ni integritat en els politics. Tothom torna a parlar, fins i tot algú s'aixeca i marxa, però la funció segueix.

Els tanquen a la presó, així ocupen celes buides de polítics corruptes, però la funció segueix.
La gent surt al carrer, tothom es renta les mans, però la funció segueix, alliberen als titelles, i es tanca el teló.

Surt altre cop el home amb el micro i acomiada la funció, s'encenen els llums i... estic sol al teatre.
En fi... es veu que a la gent no li agrada l'humor em dic, però estic quivocat, a la gent el que no li agrada és la veritat.

------------------------------------------------------------------------------


Una de marionetas (02/08/2016)

Se abre el telón y se apagan las luces, un hombre con un micro sale al escenario y anuncia que la actuación comienza en breves, se apagan las luces y todo el mundo queda en silencio.

Pasada un rato, se ve una pequeña pieza de paño que empieza a hablar, dice muchas cosas, la mayoría no se entienden pero parece que espera a un compañero de trapo.
Si, otra figura entra en escena, es una mujer de trapo vestida con una camiseta con un eslogan, no entiendo lo que pone, pero acto seguido la gente se alarma y empiezan a hablar entre ellos, la función Seguiré pero la gente ya no lo mira igual. Pasado un rato, los títeres empiezan a hacer un gag cómico donde aparece un cartel donde se puede leer un texto que dice que no hay ni ética ni integridad en los políticos. Todo el mundo vuelve a hablar, incluso alguien se levanta y se va, pero la función sigue.

Los encierran en prisión, así ocupan celdas vacías de políticos corruptos, pero la función sigue.
La gente sale a la calle, todo el mundo se lava las manos, pero la función sigue, liberan a los títeres, y se cierra el telón.

Sale de nuevo el hombre con el micro y despide la función, se encienden las luces y... estoy solo al teatro.

En fin... se ve que a la gente no le gusta el humor pienso, pero no, estoy equivocado, a la gente lo que no le gusta es la verdad.

Arxiu de entrades

Amb la finalitat de fer més àgil el blog i poder tenir sempre les entrades a mà de l'usuari, he afegit un menú a la capçalera del blog (per a mòbils un menú desplegable) on les entrades estaràn recollides en 6 pestanyes:

Pàgina d'inici

Articles de qualitat: Juntament amb els companys actualitzarem aquesta pesanya.

Reflexións

Internacional

Societat

Informació del blog
-----------------------------------------------------------------------

Con la finalidad de hacer mas agil el blog y poder tener siempre las entradas a mano para el usuario, he añadido un menú a la cabezera del blog (para moviles és un menú desplegable) donde las entradas estarán recogidas en 6 pestañas:

Pagina de inicio

Articulos de qualidad: Junto a los compañeros actualizaremos esta pestaña

Reflexiones

Internacional

Sociedad

Información del blog

Un mur

Un mur separava Europa fa 27 anys, un mur que separava els bons dels dolents, un mur que separava idees, persones i fins i tot històries.

Un mur alt, dur i llarg, molt llarg, tant llarg que anava d'un mar a un altre.
Aquest mur representava el desacord, la discòrdia, la por.

Aquest mur va provocar morts, plors tristesa i pena.

Però aquest mur va caure, i va posar fi a una era per deixar pas a la unió, a els somriures i va apartar les penes.

Aquest mur ha caigut si, però no ha marxat, només s'ha enrretirat una mica cap a l'est, cap a la part més oriental de Europa, si, cap a Rússia.

Aquest nou mur és invisible, però també separa idees, separa també els bons dels dolents.
Tot i ser invisible, és present a les nostres vides, aquest nou mur és molt gran, tant, que fins i tot impedeix que els països que existeixen a cada banda colaborin amb inteligència o militarment.

Evita que la informació per colaborar contra els terroristes per exemple, o evita que investigadors d'una banda puguin recaptar informació de problemes a l'altre costat.

L'altre mur va durar un munt d'anys, i aquest ja en porta també uns quants.

Tots dos són murs que demostren que la ''globalització'' la decideixen uns quants, ja que qui vol posar  murs, els posa, i impedeix a persones, idees i històries creuin d'un cantó a l'altre.

Però encara es volen posar nous murs, a Amèrica per exemple, hi ha un home que pretén posar un mur entre els Estats Units i Mèxic, suposadament per a regular la immigració il.legal. Si clar, igual que el que hi havia a Europa.



-----------------------------------------------------------------------------------------------------

Un muro separa Europa hace 27 años, un muro que separaba los buenos de los malos, un muro que separaba ideas, personas e incluso historias.

Un muro alto, duro y largo, muy largo, tan largo que iba de un mar a otro.
Este muro representaba el desacuerdo, la discordia, el miedo.
Este muro provocó muertes, llantos tristeza y pena.

Pero este muro se cayó, y puso fin a una era para dejar paso a la unión, a las sonrisas y apartó las penas.

Este muro ha caído si, pero no se ha ido, sólo se ha retirado un poco hacia el este, hacia la parte más oriental de Europa, sí, hacia Rusia.

Este nuevo muro es invisible, pero también separa ideas, separa también los buenos de los malos.
A pesar de ser invisible, está presente en nuestras vidas, este nuevo muro es muy grande, tanto, que incluso impide que los países que existen en cada lado colaboren con inteligencia o militarmente.
Evita que la información para colaborar contra los terroristas por ejemplo, o evita que investigadores por un lado puedan recabar información de problemas en el otro lado.

El otro muro duró un montón de años, y este ya lleva también unos cuantos.

Ambos son muros que demuestran que la '' globalización '' la deciden unos cuantos, ya que quien quiere poner muros, los pone, e impide a personas, ideas e historias crucen de un lado a otro.

Pero todavía se quieren poner nuevos muros, en América por ejemplo, hay un hombre que pretende poner un muro entre Estados Unidos y México, supuestamente para regular la inmigración ilegal. Si claro, igual que el que había en Europa.

Europa, reacciona

Carta a Europa.

Europa, potser et queda massa lluny el patiment de la gent del continent durant les guerres mundials, vam haber de marxar durant un temps, però vam marxar i ningú ens va impedir anar a cap altre pais, vam ser acollits, ens donaven menjar i beure, i vam tornar.

Som una unió de diversos paisos, molts cops no ens entenem, però sembla que ja haguem oblidat el lema de la unió ''Units en la diversitat'' dons ara és hora, ara és l'hora de parlar, de decidir, hem de demostrar que podem fer front a una crisi, hem de fer front al mateix problema que tenien altres paisos quan nosaltres marxaven. Ells no marxen per gust, i ho sabem.
Al parlament Europeu, hi han les majoríes que hi han, si, però això no ens ha de frenar, reacciona Europa.

I la solució no és pagar a un pais perque faci la feina que no volem fer nosaltres, un pais on la llibertat d'expressió o els drets humans són quasi inexistens, no és un candidat a mantenir relacións amb nosaltres. Aquest pais el que fa és la feina bruta que ens fa mandra fer.

On han quedat el pacte per acollir i repartir tants refugiats? O només era una cortina de fum per a que ens oblidessim del tema i que pogueu seguir amb els vostres negocis.

Segur que desde els seients blaus a Belgica hos queden molt lluny el patiment, el fred i la gana que hi ha a les fronteres de Macedonia i Grècia, però hem de fer alguna cosa, no son terroristes, són gent que fugen del mateix que fugiem, però no els acollim com ens van acollir a nosaltres.

No són terroristes, són persones amb por que donarien la vida per un futur millor pels seus, gent que només vol esperar a que acabi la guerra per poder tornar a casa, o al que queda d'ella.

Europa, ja li ha tocat a Paris i a Bruseles, sense contar Madrid i Londres, tot i que eren la mateixa gent. Quina ciutat ha de afegir-se la llista per que actueu? potser Berlin? Milà? Barcelona?

Europa, reacciona, ho nesecitem.
''Units en la diversitat''

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Carta en Europa.

Europa, quizá te queda demasiado lejos el sufrimiento de la gente del continente durante las guerras mundiales, tuvimos que marchar durante un tiempo, y nadie nos impidió ir a ningún otro país, fuimos acogidos, nos daban comida y bebida, y al final volvimos.

Somos una unión de varios países, muchas veces no nos entendemos, pero parece que ya hayamos olvidado el lema de la unión ''Unidos en la diversidad'' ahora es hora de hablar, de decidir, debemos demostrar que podemos hacer frente a una crisis, tenemos que hacer frente al mismo problema que tenían otros países cuando nosotros nos ibamos. Ellos no se van por gusto, y lo sabemos.
El Parlamento Europeo, hay las mayorías que hay, sí, pero eso no nos debe frenar, reacciona Europa.

Y la solución no es pagar a un país para que haga el trabajo que no queremos hacer nosotros, un país donde la libertad de expresión o los derechos humanos son casi inexistentes, no es un candidato a mantener relaciones con nosotros. Este país lo que hace es el trabajo sucio que nos da pereza.

Donde han quedado el pacto para acoger y repartir tantos refugiados? O sólo era una cortina de humo para que nos olvidáramos del tema y que podáis seguir con vuestros negocios.

Seguro que desde los asientos azules en Bélgica os quedan muy lejos el sufrimiento, el frío y el hambre que hay en las fronteras de Macedonia y Grecia, pero tenemos que hacer algo, no son terroristas, son gente que huyen del mismo de lo que huiamos, pero no les acogemos como nos acogieron a nosotros.

No son terroristas, son personas con miedo, que darían la vida por un futuro mejor por los suyos, gente que sólo quiere esperar a que termine la guerra para poder volver a su casa, o a lo que queda de ella.

Europa, ya le ha tocado a Paris y a Bruselas, sin contar Madrid y Londres, aunque eran la misma gente. ¿Qué ciudad tiene que añadirse a la lista para que actúe? quizás Berlin? Milán? Barcelona?

Europa, reacciona, lo nesecitamos.
''Unidos en la diversidad''

Falsa democràcia

Falsa democràcia, això és en l'estat que vivim, critiquem a paísos en plena dictadura però no sabem que estm igual o pitjos, si, això farà mal a molta gent, però s'ha de dir, la gent ha d'obrir els ulls, no vivim en democràcia, bé, si, però en la mateixa democràcia que hi habia amb Franco, tu votes, ells decideixen però tots seguim igual, perquè? De fet, qui ens manarà no estaba inscrit ni tant sols en les llistes electorals, perquè qui ens gobernarà i, de fet, qui ens goberna, es diu Angela, Angela Merkel, i aquesta senyora a qui no hem votat ens imposa retallades a la educació, a la sanitat, a les pensions, la que decideix que s'en farà amb les vides atrapades entre Grècia i Macedònia, tot i la nostra indignació, tot i la nostra impotència.

Però ara és el moment que els ciutadans poden canviar-ho, tot i que des d'aqui no podem fer-hi massa, ja que aquest deure correspon als ciutadans alemans, tot i que votant a la extrema dreta no s'en farà res. Les divisións estàn presents en el nostre dia a dia, però fins ara no s'habien fet tant evidents, a les ciutats, als països, als carrers, i és ara que ens correspon el deure d'intentar canviar el nostre futur, ja que sortir al carrer, es veu que en aquest pais, no serveix de res.

Ah clar, que no vivim en democràcia.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Falsa democracia, esto es en el estado que vivimos, criticamos a países en plena dictadura pero no sabemos que estm igual o pitjos, si, esto hará daño a mucha gente, pero hay que decirlo, la gente tiene que abrir los ojos, no vivimos en democracia, bueno, sí, pero en la misma democracia que habia con Franco, tú votas, ellos decideixenperò todos seguimos igual, porque? De hecho, quienes nos mandará no estaba inscrito ni siquiera en las listas electorales, porque quien nos gobernarà y, de hecho, quien nos gobierna, se dice Angela, Angela Merkel, y esta señora a quien no hemos votado nos impone recortes en la educación, a la sanidad, las pensiones, la que decide que se destinarán con las vidas atrapadas entre Grecia y Macedonia, aunque nuestra indignación, aunque nuestra impotencia.

Pero ahora es el momento de que los ciudadanos pueden cambiarlo, aunque desde aquí no podemos hacer demasiado, ya que este deber corresponde a los ciudadanos alemanes, aunque votando a la extrema derecha no se en hará nada . Las divisiones están presentes en nuestro día a día, pero hasta ahora no se había hecho tan evidentes, en las ciudades, los países, en las calles, y es ahora que nos corresponde el deber de intentar cambiar nuestro futuro, ya que salir a la calle, se ve que en este país, no sirve de nada.

Ah claro, que no vivimos en democracia.

Utopies

Tothom segueix utopies al llarg de la seva vida, tothom, ningú ho pot negar. Fins i tot els goberns del països n'en segueixen, posaré uns exemples: Independència en 18 mesos o una reforma de la constitució per exemple, però tot i així, la gent creu en aquesta utopia i fins i tot la defensen, perquè?

Perquè tothom nesecita una il.lusió per viure,
Perquè tothom nesecita posar metes per tenir il.lusió,
Perque tothom vol tenir força per posar noves metes,
Perque tothom vol ser majoría per tenir força,
Perque tothom vol caure bé per tenir majoria,

Perquè tothom ha de mentir per caure bé a la majoria.

--------------------------------------------------------------------

Todo el mundo sigue utopías a lo largo de su vida, todo el mundo, nadie lo puede negar. Incluso los gobiernos de los países siguen, pondré unos ejemplos: Independencia en 18 meses o una reforma de la constitución por ejemplo, pero aún así, la gente cree en esta utopía e incluso la defienden, porque?

Porque todo el mundo nesecita una ilusión por vivir,
Porque todo el mundo nesecita poner metas para tener ilusión,
Porque todo el mundo quiere tener fuerza para poner nuevas metas,
Porque todo el mundo quiere ser mayoría para tener fuerza,
Porque todo el mundo quiere caer bien para tener mayoría,

Porque todo el mundo tiene que mentir para caer bien a la mayoría.

Extrems

Diuen que la virtut està en el centre, però es veu que no sempre sol ser així, els extrems estàn guanyant als països europeus, primer França, després Polònia i ara Alemanya, però perquè guanyen els extremistes? La resposta és en una sola paraula, una paraula que últimament està molt instaurada en el nostre món; a Orient Mitjà, a Europa i fins i tot a Amèrica...

 Aquesta paraula, no és molt agradable per a les oïdes, i m'atreviria a dir fins i tot que als mandataris els hi provoca canguelo aquesta paraula, sobretot si és un any electoral, cosa que últimament està passant molt.

Aquesta paraula provoca que moltes families tinguin problemes per menjar o per pagar el lloguer del pis.

I es que aquesta paraula és, si, és malestar, i últimament està en boca de tothom. Pot ser que per això tantes famílies estiguin al carrer, o sense menjar o simplement han de marxar a l'extranger.

Potser, i només potser, pensem que en els extrems està la virtut.

Pobres ingenus.

------------------------------------------------------------------------------------------

Dicen que la virtud está en el centro, pero se ve que no siempre suele ser así, los extremos están ganando en los países europeos, primero Francia, después Polonia y ahora Alemania, pero, ¿porque ganan los extremistas? La respuesta es en una sola palabra, una palabra que últimamente está muy instaurada en nuestro mundo; en Oriente Medio, en Europa e incluso en América ...

  Esta palabra, no es muy agradable para los oídos, y me atrevería a decir incluso que los mandatarios les provoca canguelo esta palabra, sobre todo si es un año electoral, lo que últimamente está pasando mucho.

Esta palabra provoca que muchas familias tengan problemas para comer o para pagar el alquiler del piso.

Y es que esta palabra es, sí, es malestar, y últimamente está en boca de todos. Puede que por eso tantas familias estén en la calle, o sin comida o simplemente tienen que marchar al extranjero.

Tal vez, y sólo tal vez, pensamos que en los extremos está la virtud.

Pobres ingenuos.

Nens a la carta

Bon dia senyora Mercè,
Bon dia, senyora Pepita, en que la puc ajudar?
Mira jo estava buscant un troç de gens d'ulls blaus,
Ho sento, d'aquests ja no ens queden, però m'acaben d'arribar aquests de ulls verds que són molt macos,
Bé, quin remei, i també vull una mica de gens rossos, siusplau,
Si, si, ja li afegeixo, alguna cosa més?
Si, també dona'm una mica de metre 70, i gens d'obesitat ni malalties, jo vull un nen perfecte.
Molt, bé, aqui té, gaudeixi del seu ''fill''
Gràcies.


Nens a la carta, o nens Franquestein, el futur? Servirà per eliminar malalties cròniques, però compensa? A aquell nen el podràs considerar fill ''teu''?

La ètica va a costa de cadascú, però malauradament, en un futur, hi hauràn molts ''fills'' a la carta.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Buenos días señora Mercè,
Buenos días, señora Pepita, en que la puedo ayudar?
Mira yo estaba buscando un trozo de genes de ojos azules,
Lo siento, de estos ya no nos quedas, pero me acaban de llegar estos de ojos verdes que son muy bonitos,
Bueno, qué remedio, y también quiero un poco de genes rubios, por favor,
Si, si, ya le añado, algo más?
Si, también dame un poco de metro 70, y nada de obesidad ni enfermedades, yo quiero un niño perfecto.
Muy bien, aquí tiene, disfrute de su ''hijo''
Gracias.


Niños a la carta, o niños Franquestein, el futuro? Servirá para eliminar enfermedades crónicas, pero compensa? A ese niño lo podrás considerar hijo '' tuyo ''?

La ética va a costa de cada uno, pero desgraciadamente, en un futuro, habrán muchos '' hijos '' a la carta.

La família Real

La familia real que jo conec viu en un carrer de Barcelona, no recordo a quin barri, però se que no és dels millors de la ciutat, de tant en tant es troben rebuts tornats d'alguna empresa prestamista o cartes del banc dient que es retrasen amb el pagament de la casa.

La familia real que jo conec té tres criatures que durant l'estiu tenen problemes per menjar ja que es tanquen els menjadors, i durant el curs tenen moltes dificultats per comprar els llibres escolars.

I esque aquesta familia que jo conec, no té massa poder adquisitiu, però sempre riuen, ja què és una de les poques coses que encara és de franc.

En canvi, la familia Reial que no conec, viu en un palau a Madrid cobrant un piló de diners per anar de tant en tant a veure a algún altre líder extranger i ja de pas, gaudir d'unes vacances per desconectar de l'estrès que allò suposa.

La Familia Reial que no conec, no té cap dificultat per portar a les seves filles a la millor escola de Madrid, i si tenen algún problema ja estem nosaltres per ajudar-los.

I es que la familia Reial que no conec l'únic mèrit que han aconseguit per ser on son, és ser fills de qui són.

Però per sort, algún dia el poble s'en afartarà, i serà aleshores quan les coses podràn canviar.

-----------------------------------------------------------------------------

 La familia real que yo conozco vive en una calle de Barcelona, ​​no recuerdo en qué barrio, pero se que no es de los mejores de la ciudad, de vez en cuando se encuentran recibos devueltos de alguna empresa prestamista o cartas del banco diciendo que se retrasan con el pago de la casa.

La familia real que yo conozco tiene tres criaturas que durante el verano tienen problemas para comer ya que se cierran los comedores, y durante el curso tienen muchas dificultades para comprar los libros escolares.

Y esque esta familia que yo conozco, no tiene demasiado poder adquisitivo, pero siempre se ríen, ya que es una de las pocas cosas que todavía es gratis.

En cambio, la familia real que no conozco, vive en un palacio en Madrid cobrando un montón de dinero para ir de vez en cuando a ver a algún otro líder extranjero y ya de paso, disfrutar de unas vacaciones para desconectar del estrés que les supone.

La Familia Real que no conozco, no tiene ninguna dificultad para llevar a sus hijas a la mejor escuela de Madrid, y si tienen algún problema ya estamos nosotros para ayudarles.

Y es que la familia real que no conozco el único mérito que han conseguido para estar donde están, es ser hijos de quienes son.

Pero por suerte, algún día el pueblo se en afartarà, y será entonces cuando las cosas podrán cambiar.

En nom del pare

Aquest text és un dels dos que em vaig emportar de l'altre blog, el recuperem aqui.

En nom del Pare

Pare nostre que esteu al cel,
Santificats siguin els nostres escolanets,
Vinguin a nosaltres de nous,
Que complaguin les meves voluntats,
Així a la missa com ho fan al llit.
El seu pa de cada dia,
Els dongui forçes per ''jugar'' amb mi.
I no permeteu que diguin res,
Mentre els deslliuro dels seus mals,

Amén

--------------------------------------------------------------------

Este texto es uno de los dos que me llevé del otro blog, lo recuperamos aquí.

En nombre del Padre

Padre nuestro que estás en el cielo,
Santificados sean nuestros monaguillos,
Vengan a nosotros nuevos,
Que complazcan mis voluntades,
Así en la misa como lo hacen en la cama.
Su pan de cada día,
Los dé fuerzas para '' jugar '' conmigo.
Y no permita que digan nada,
Mientras los libra de sus males,

Amén

Presentació del blog

Hola, soc en Joan, aquest blog te la intenció de ser un racó on comentar en clau crítica les notícies del món, tal i com feiem a un altre blog d'on vaig marxar per crear aquest.
Però aquest blog no serà cap còpia de l'altre, serà un lloc on poder desconectar, descansar, o matar un moment llegint el que hi pot estar aqui penjat.

Només em cal dir que si l'administrador de l'altre blog elimina alguna de les entrades escrites per mi allà, les podreu tornar a llegir aqui.
Moltes gràcies.

------------------------------------------------------

Hola soy Joan, este blog tiene la intención de ser un rincón donde comentar en clave crítica las noticias del mundo, tal y como hacíamos a otro blog de donde me fui para crear este.
Pero este blog no será ninguna copia del otro, será un lugar donde poder desconectar, descansar, o matar un momento leyendo lo que puede estar aqui colgado.

Sólo me cabe decir que si el administrador del otro blog elimina alguna de las entradas escritas por mí allí, las podrá volver a leer aquí.
Muchas gracias.